Taula periòdica actual

Taula periòdica actual

La taula periòdica és una representació esquemàtica mitjançant la disposició en una graella o taula els elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent i de forma que s'hi reflecteix la llei periòdica formulada per Dmitri Mendeléiev, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics.

D'aquesta manera, s'agrupen els elements en:

·        4 blocs segons les seves configuracions electròniques (bloc s, bloc p, bloc d i bloc f).

·        7 períodes, (fileres).

·        18 grups o famílies, (columnes), amb propietats físiques i químiques molt similars (per exemple grup dels halògens, grup dels gasos nobles,...).

·        10 sèries o grups d'elements amb propietats semblants però més generals que les famílies.

Mendeléiev va poder predir l'existència d'elements químics encara no descoberts (gal·li, germani,...) i les propietats físiques (fusió, densitat, color...) i químiques (massa atòmica, compostos, reactivitat química amb l'aire, l'aigua, els àcids, les bases...) que tindrien.

Estructura

A la taula periòdica els elements s'ordenen per ordre creixent de nombre atòmic i en files (en horitzontal), de manera que els elements que tenen propietats químiques i físiques semblants queden situats en les mateixes columnes (en vertical). A les files d'elements les anomenen períodes i n'hi ha 7. No tots tenen el mateix nombre d'elements: el període 1 en té 2, l'hidrogen i l'heli; els períodes 2 i 3 en tenen 8 cadascun; els períodes 4 i 5 en tenen 18 cadascun; i els períodes 6 i 7 en tenen 32 cadascun. Es classifiquen en:

Metalls de transició

Al mig de la taula periòdica, entre els grups 2 i 13, hi ha 10 grups anomenats metalls de transició. Reben aquest nom perquè el formen elements metàl·lics amb propietats que varien gradualment d'esquerra a dreta. Els més importants són el ferro i el coure.

Lantànids i actínids

Al peu de la taula hi ha dues grans famílies, la família dels lantànids i la família dels actínids. S'anomenen així perquè comencen amb en lantà i amb l'actini. Els elements que formen cada família tenen entre si propietats molt semblants, per això s'agrupen i s'estudien conjuntament.

Elements artificials

Els elements compresos entre l'element 93 (neptuni) i el final, juntament amb els elements de nombre atòmic 43 (tecneci) i 61 (prometi), són elements artificials obtinguts als laboratoris de física nuclear.

Les propietats dels metalls, no metalls i els semimetalls són:

Metall

·        La major part dels elements són metàl·lics.

·        Tots són sòlids a temperatura ordinària, excepte el mercuri i el franci, que són líquids.

·        Els metalls es caracteritzen per la seva brillantor metàl·lica, pel fet de ser, mal·leables (es poden fer làmines fines) i dúctils (es poden estirar en fils).

·        Són bon conductors de l'electricitat i de la calor.

No-metall

·        Uns són gasos, com l'hidrogen, l'oxigen, el nitrogen, el fluor i el clor; el brom és líquid i la resta són sòlids.

·        La majoria no són bons conductors de l'electricitat ni de la calor, ni tenen brillantor metàl·lica.

·        Els elements no metàl·lics tendeixen a guanyar electrons, mentre que els metalls els perden.

Semimetalls

·        Són semiconductors,  només condueixen l'electricitat en determinades condicions.