Cronologia de les diferents classificacions dels elements químics

Cronologia de les diferents classificacions dels elements químics

1. Johann Wolfgang Döbereiner

Johann Döbereiner (13 desembre 1780 - 24 març 1849) va ser un químic alemany, professor a la Universitat de Jena, va estudiar els fenòmens de catàlisi i va realitzar alguns intents de classificació dels elements coneguts (tríades de Döbereiner), agrupant-los per les seves afinitats i semblances: clor, brom i iode; liti, sodi i potassi, sofre, seleni i tel·luri.

En 1829 va fer un dels primers intents d'agrupar els elements de propietats anàlogues, va assenyalar que en certs grups de 3 elements hi havia un certa semblança, d'aquí el nom Trios. Es pot observar exemples de classificació en la imatge 2.

En la seva classificació de les tríades (agrupació de tres elements) Döbereiner explicava que el pes atòmic mitjana dels pesos dels elements extrems, és semblant al pes atòmic de l'element del mig. Per exemple, per a la tríada Clor, Brom, Iode, els pesos atòmics són respectivament 36, 80 i 127, si sumem 36 + 127 i dividim entre dos, obtenim 81, que és aproximadament 80 i si li donem un cop d'ull a la nostra taula periòdica l'element amb el pes atòmic aproximat a 80 és el brom la qual cosa fa que concordi un aparent ordenament de tríades.

2. Chancourtois y Newlands

                                         

Alexandre-Émile Béguyer de Chancourtois (20 gener 1820 - 14 novembre de 1886) va ser un geòleg, i mineralogista francès, el primer a arreglar els elements químics segons la seva massa atòmica, el 1862, posant en evidència una certa periodicitat entre els elements de la taula.

John Alexander Reina Newlands (26 de novembre de 1837 - 29 juliol 1898) va ser un químic analític anglès que va preparar en 1864 una taula periòdica dels elements establerta segons les seves masses atòmiques, i que va assenyalar la llei de les octaves segons la qual cada vuit elements es tenen propietats similars.

En 1864 Chancourtois i Newlands, anuncien la Llei de les octaves: les propietats es repeteixen cada vuit elements. Però aquesta llei no es pot aplicar als elements més enllà del Calci. Aquesta classificació és per tant insuficient, però la taula periòdica comença a ser dissenyada. En la imatge (8) es pot mostrar la taula segons la seva teoria.

3. Julius Lothar Meyer 

Julius Lothar von Meyer (19 agost 1830 - 11 abril de 1895) va ser un químic alemany i contemporani competidor de Dmitri Mendeléiev que es va donar a la tasca de crear la primera Taula periòdica dels elements químics.

Va trobar una correlació diferent de la trobada per Newlands. Va buscar determinar els volums atòmics dels elements. Per obtenir-los, va pesar quantitats en grams numèricament iguals al pes atòmic de cada element per exemple un gram d'hidrogen, 16 grams d'oxigen, etc.

Després va mesurar el volum que ocupaven aquests pesos a la mateixa temperatura i pressió. Va suposar que la diferència que s'apreciava havia de reflectir la diferència real del volum d'un element a un altre.

En graficar els valors que va obtenir, en funció dels pesos atòmics, va observar que presentaven una sèrie d'ones amb ascens en el pes atòmic que corresponien a un increment en les seves propietats físiques. Meyer va publicar el seu treball en 1870.

4. Dmitri Mendeléiev

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev (8 febrer 1834 - 2 febrer 1907) va ser un químic rus, creador de la Taula periòdica dels elements. Es va ocupar de problemes químic-físics relacionats amb l'espectre d'emissió dels elements. Va realitzar les determinacions de volums específics i analitzar les condicions de liqüefacció dels gasos, així com també l'origen dels petrolis.

A mesura que es van perfeccionar els mètodes de recerca, el nombre d'elements químics coneguts va ser creixent sense parar i va sorgir la necessitat d'ordenar d'alguna manera. Es van realitzar diversos intents, però l'intent decisiu ho va realitzar el científic Mendeléiev, que va crear el que avui s'anomena sistema periòdic.

Mendeléiev va ordenar els elements segons la seva massa atòmica, situant en una mateixa columna els que tinguessin alguna cosa en comú. En ordenar, es va deixar portar per dues grans intuïcions; va alterar l'ordre de masses quan era necessari per ordenar-los segons les seves propietats i es va atrevir a deixar buits, postulant l'existència d'elements desconeguts fins ara.

Per poder aplicar la llei que ell creia certa, va haver de deixar certs buits. Ell estava convençut que un dia aquests llocs buits que corresponien a les masses atòmiques 45, 68, 70 i 180, no ho estarien més, i els descobriments futurs confirmen aquesta convenció. El següent model (imatge 11) mostra la taula de Mendeleiev.