PART EXPERIMENTAL!

Química dels diners: neteja de monedes

1.- Objectius:

En aquesta pràctica s'estudiarà una de les reaccions, en concret una reacció redox, que es produeix en una moneda de 2 cèntims al estar en contacte amb vinagre (àcid acètic). Les monedes d'1, 2 i 5 cèntims d'euro estan fetes d'un nucli d'acer recobert de coure. En contacte amb aire, la capa del coure s'oxida i es forma òxid de coure (II) CuO. Aquest òxid és la causa de l'enfoscament d'aquestes monedes.

2.- Material:

• Vinagre
• Aigua oxigenada
• Un got de plàstic
• Una moneda de 2 cèntims ben nova i neta

3.- Procediment:

1) Neteja bé la moneda i posar-la al fons del got de plàstic.

2) Posa-hi dos dits d'aigua oxigenada i dos dits de vinagre comercial.

3) Observa el contingut del got, el líquid i les monedes, al cap d'unes hores.

4.- Resultats:

Com que el nucli de les monedes tenen un nucli d'acer i recoberts de coure, al cap d'unes hores d'estar en contacte amb la mescla de l'aigua oxigenada i el vinagre, les monedes perden tot el coure i el líquid canvia de color. En les següents imatges es pot apreciar perfectament el canvi del color del líquid abans i després d'unes hores, i la diferència entre la moneda després de perdre el coure.

Aquesta canvi es degut a que l’àcid ataca la moneda i es torna de color verdós (un color característic de les dissolucions de les sals de coure) mentre s’allibera un gas de color rogenc (NO2) molt tòxic.

Llavors es pot dir que l’extracció del coure que cobreix la moneda de 2 cèntims es una demostració

PART EXPERIMENTAL!

OU EN VINAGRE

1.- Objectius:

Comprovar, experimentalment, que passa quan es fica en contacte la closca de l'ou amb el vinagre.

2.- Material:

• Ou 
• Vinagre comercial
• Un pot de melmelada gran amb tapa
• Recipient amb aigua per netejar

3.- Procediment:

1) En un pot de vidre una mica gran, introduïm un ou de qualsevol mida.

2) Afegim vinagre comercial fins que s'ompli el pot i l'ou quede completament cobert.

3) Tanquem el pot amb la seva tapa corresponent i el deixem en un racó durant una setmana més o menys.

4) Passats els set dies, l'ou es treu i es meteje amb aigua.

4.- Resultats:

L'ou és una cèl·lula,  fràgil i dura (per fora) perquè està embolcallat en una closca de calci (carbonat de calci, per ser més exactes), si aconseguim desfer-nos de la closca sense derfer-nos de la membrana aconseguirem que l'ou es torni permeable. En aquestes dues imatges es pot comparar exactament la diferència entre l'ou aban i després de la seva reacció amb vinagre.

          

Per aquest motiu, quan la closca de l'ou està en contacte amb el vinagre (àcid acètic), es forma acetat de calci que és soluble en aigua i forma àcid carbónic, que al seu temps es descompon en aigua i dióxid de carboni. Aquest és un gas, i d'aquí les bombolles que s'observen.

Quan passen els set dies, es veu com la closca de l'ou ha desaparegut, i s'ha tornat com una pilota de pin pon i rebota, mentre que el rovell està a dins i, a fora, s'ha format una capa transparent.

En el següen enllaç, es pot veure el vídeo d'aquesta pràctica:  http://www.youtube.com/watch?v=eZPU5wvBVoA